El Congrés de la Societat Europea de Contracepció i Salut Reproductiva (ESC) va congregar a Bilbao, entre l'1 i el 4 de maig a 600 professionals d’Europa i d’arreu per compartir les darreres actualitzacions i debats científics al voltant de temes relacionats amb l’anticoncepció. En aquest butlletí us fem una breu ressenya de les principals novetats relacionades amb l'avortament.
En destaquem 4 de rellevants:
- Revisió del procediment d’ecografia prèvia en IVE farmacológica (BPAS, UK)
El maig del 2023, BPAS -el principal proveïdor d’avortaments al Regne Unit- va ajustar el nombre i la formulació de les preguntes de cribratge per reduir les ecografies necessàries prèvies a l’avortament sense comprometre la seguretat clínica. Una avaluació va comparar tres períodes diferents: avaluació per clínics, per no clínics/autoinforme abans del canvi, i després del canvi. Els resultats mostren que el nombre més baix d'ecografies es va donar quan els clínics feien el cribratge. I, el més important, no es van observar diferències significatives en la proporció d'embarassos ectòpics identificats amb ecografia o sense.
- El moment de col·locació de DIU post-avortament farmacològic. Resultats d'un assaig aleatoritzat (Suècia)
Segons les guies internacionals, un DIU s'hauria de col·locar immediatament després de completar l'avortament farmacològic. Aquest estudi va investigar l'eficàcia, seguretat i satisfacció dels pacients amb la col·locació immediata versus més tardana del DIU. Es va realitzar un assaig controlat aleatori amb 419 pacients. Els resultats van mostrar que la col·locació immediata no era superior a la col·locació retardada pel que fa a l'ús del DIU sis mesos després. Les pacients van preferir la col·locació immediata i van reportar menys dolor. Tot i això, en avortaments del segon trimestre, l'expulsió del DIU era més freqüent amb la col·locació immediata.
- El VEMA (Very Early Medical Abortion) o avortament farmacològic molt precoç (Chirstian Fiala, Austria)
La majoria de les dones diagnostiquen el seu embaràs molt aviat després d'una falta menstrual i algunes fins i tot abans. La majoria decideixen en pocs dies si l'embaràs no és desitjat. En aquest cas, volen interrompre'l tan aviat com sigui possible per evitar efectes físics i psicològics innecessaris. Per tant, moltes dones es presenten per a un avortament abans que l'embaràs pugui ser vist i diagnosticat per ecografia.
Sovint, els proveïdors de salut són reticents a interrompre un embaràs que no poden veure i retarden la intervenció durant 1-2 setmanes. Tot i això, es pot diagnosticar un embaràs de manera fiable utilitzant hCG. Retardar el tractament en aquesta situació no té cap benefici per a les dones si ja s'ha pres la decisió de l'avortament. Al contrari, retardar-les les obliga a continuar patint possibles símptomes negatius de l'embaràs i augmenta els efectes secundaris de l'avortamentmèdic com el sagnat i el dolor.
Basat en evidència, no hi ha raó per retardar el tractament i el VEMA (avortament farmacològic molt precoç) s'hauria d'oferir a totes les dones. De tota manera, cal assegurar que les dones estiguin prou informades sobre el molt petit risc d'embaràs ectòpic (EE), on l'avortament farmacològic no és efectiu, i sobre la necessitat de determinar l'hCG sèric abans del tractament i després d'una setmana per verificar l'expulsió.
El risc d'embaràs ectòpic no ha de ser una barrera per al VEMA sempre que les pacients estiguin correctament informades i seguides. L'avaluació de l’EE abans l’avortament es pot clarificar amb dades clíniques, biològiques i ecogràfiques. Hi ha poca evidència disponible sobre el risc d'EE en dones que se sotmeten al VEMA. La majoria de les evidències sobre el risc d'EE s'han avaluat en dones simptomàtiques que consulten al departament d'emergències amb embaràs de localització desconeguda. Aquest risc és probablement més alt en el VEMA, ja que les dones que el sol·liciten sovint són assimptomàtiques.
- Gestió del dolor en l’avortament farmacològic. Estudi qualitatiu PANDA (Regne Unit)
El dolor és un component reconegut de l'avortament farmacològic, però la seva avaluació i gestió estan poc estudiades i mal enteses. No existeix una eina validada per mesurar el dolor en aquest context. Aquest projecte exploratori pretén desenvolupar una eina validada per mesurar el dolor durant l'avortament mèdic, generant dades qualitatives sobre les experiències de les pacients. Es van realitzar entrevistes telefòniques semiestructurades amb 32 dones cisgènere que havien tingut un avortament mèdic durant el primer trimestre.
Els resultats van mostrar una discrepància entre les expectatives i l'experiència del dolor, amb algunes pacients experimentant més dolor del que s'havia indicat i altres menys, generant preocupació sobre l'èxit de l'avortament. Les eines actuals de mesura del dolor no reflecteixen adequadament aquestes experiències diverses. Cal desenvolupar i provar psicomètricament una nova eina per mesurar el dolor durant l'avortament mèdic.