En els darrers mesos, l’avortament ha tornat a situar-se al centre de l’agenda mediàtica i política a l’Estat espanyol. Una coincidència de fets —institucionals, legals i discursius— ha reactivat un debat que, quaranta anys després de l’aprovació de la primera llei de 1985, continua sent un termòmetre del compromís del país amb els drets sexuals i reproductius.

La commemoració dels 40 anys de la Llei de l’Avortament ha estat el primer gran catalitzador. L’acte celebrat a Madrid, amb la participació de les ministres d’Igualtat i Sanitat i amb l’organització de L’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, va reivindicar l’avortament com un dret fonamental i va posar sobre la taula els avenços i els reptes pendents.  (Veure vídeo sencer ) En aquest mateix marc, es va presentar la web QuieroAbortar.org com a pàgina de referència sobre accés a l’IVE a l’Estat.

L’impacte mediàtic d’aquella jornada i la visibilitat institucional del dret a interrompre l’embaràs van desencadenar una onada de reaccions, tant en l’àmbit polític com en determinats sectors ideològics.

El registre d’objectors, una assignatura encara pendent i la polémica del síndrome postavortament

El debat sobre el registre d’objectors de consciència —obligatori arran de la reforma de 2023— va coincidir en el temps amb aquesta commemoració. Tot i que Catalunya i altres comunitats ja l’han desplegat, Madrid continua sent l’única comunitat que no l’ha posat en marxa.

La presidenta Isabel Díaz Ayuso s’ha oposat al registre argumentant que no vol “llistes negres”, però diverses anàlisis han desmentit aquesta afirmació: el registre és anònim, no fa públics noms i no obliga cap professional a practicar l’avortament. Davant la inacció, el Govern central ha advertit Madrid i altres territoris que podrien afrontar mesures legals i sancions.

Un altre episodi que ha alimentat el clima de tensió ha estat la proposta impulsada per Vox i inicialment recolzada per l’Ajuntament de Madrid per advertir sobre un suposat “síndrome postavortament” als centres municipals. La iniciativa es va desinflar ràpidament després que l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, admetés que “ens vam equivocar” perquè la proposta es basava en afirmacions sense cap suport científic. Malgrat la rectificació parcial, la polèmica va reactivar discursos ja desmentits i va tornar a situar l’avortament en el centre de la confrontació política.

Cap a una reforma constitucional?

El Govern ha obert també un altre meló de gran abast: la possibilitat d’incloure el dret a l’avortament a la Constitució. La proposta busca blindar el marc actual i evitar possibles retrocessos futurs, però genera un debat intens entre especialistes. D’una banda, sobre la viabilitat parlamentària d’una reforma d’aquest calibre; de l’altra, sobre si la constitucionalització del dret enfortiria o afebliria el sistema legal vigent.

Aquest seguit de controvèrsies —simbòliques, legals i polítiques— mostra com l’avortament continua sent un camp de disputa central en l’escenari espanyol. Des de l’Associació, aquest debat ja es va anticipar en l’informe Imaginaris Revelats, que analitzava diferents opcions per reforçar les garanties i la protecció legal del dret.