Els nostres avortaments, les nostres històries
T’oferim un espai de relats de persones que han viscut un avortament. Aquests fragments de vida vinculats a l’avortament poden ajudar tant a les persones que han avortat com les que volen fer-ho. I sempre seran necessaris per combatre l’estigma social vinculat a l’avortament. Volem parlar, llegir i escriure sobre l’avortament!
Si vols escriure… pots compartir com va anar, com et va sentir, com et sents ara… Tria el que vulguis compartir. Els relats seran totalment anònims i només depèn de tu el que vulguis explicar…
Si vols llegir… potser trobaràs una història amb la que t’identificaràs, que et farà sentir que no estàs sola…
Tens una història a explicar… Tens una història a llegir… Hem de trencar el silenci al voltant de l’avortament.
L’avortament és autocura
Trencar el silenci ajuda a acabar amb l’estigma. En aquest vídeo es narren alguns relats basats en experiències reals sobre avortaments. Aquestes històries són només exemples de certes vivències. No pretenen ser universals, però sí que mostren alguns aspectes comuns i d’altres únics, així com les barreres que encara existeixen en el seu accés.
Els nostres avortaments, les nostres històries
Marcela
Jo acabava d’arribar de Colòmbia i en aquell moment encara no tenia papers ni regularitzada la situació. Van ser unes setmanes amb molta angoixa perquè no hi havia manera de saber què havia de fer i on havia d’anar, tothom em donava indicacions que em feien anar aquí o allà sense solucionar el tema. Quan vaig trucar per casualitat al telèfon de L’Associació tot va canviar i em van poder orientar. En una setmana ja havia avortat i els estic molt agraïda.
Rebeca
Vaig saber del meu embaràs quan estava de 6 setmanes. Llavors encara podia triar mètode entre les pastilles i la clínica, però tenia molts dubtes i no sabia ben bé què comportava cada una de les opcions. Vaig consultar la pàgina Vull Avortar i vaig contactar amb les professionals a través del WhatsApp. Finalment em vaig decidir per les pastilles. Em va tranquil·litzar molt saber què m’estava prenent i què li passava al meu cos en cada moment.
Yolanda
Tenia molt clar que volia un avortament quirúrgic per diverses raons: personals, professionals… Vaig mirar a internet i vaig veure anuncis de clíniques. Jo estava disposada a pagar-lo. Unes companyes em van recomanar que donés un cop d’ull a la pàgina web vullavortar.org i vaig veure que l’avortament és gratuït! Em va semblar molt fort, perquè no en sabia res. És el nostre dret i no se’ns està informant.
