El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats i el Consell de la Joventut de Barcelona ens ajuntem amb ànim de deixar ben clar que l’avortament és autocura.
Estem fartes d’amagar-nos, de tenir vergonya i no poder compartir les nostres experiències per por a ser jutjades i estigmatitzades. Estem fartes de que ens ensenyin que l’avortament és una qüestió individual, privada i problemàtica. Fartes de que vulguin controlar les nostres decisions, els nostres cossos i les nostres sexualitats, i posar-les al servei d’un sistema que només vol treure’n profit per seguir funcionant. No volem seguir acceptant que l’accés a l’avortament depengui dels nostres recursos, edat o situació administrativa. No volem seguir sentint incertesa, vergonya o por.
Tenim ganes de dir prou i d’assenyalar que com sempre hem fet, seguim i seguirem avortant quan ho desitgem, seguirem fent comunitat per fer-ho de forma segura i acompanyada i seguirem exigint que es garanteixi aquest dret per a totes les persones.
I no només això, sinó que volem parlar-ne obertament, naturalitzar el fet d’avortar i d’habitar l’espai públic perquè no quedi a les esferes privades. Volem fer comunitat i compartir les nostres experiències conjuntament com a acte reivindicatiu i de sororitat. Per tot això, durant els propers mesos, impulsarem una campanya que posi l’avortament sobre la taula de manera desacomplexada i tranquil·la, per avançar col·lectivament en la lluita per la justícia sexual i reproductiva.
Històrica i sistemàticament, els Drets Sexuals i Reproductius s’han trobat en risc i amenaça constant. Els feminismes lluiten per fer passes endavant, i han aconseguit clares victòries que, lluny de ser concretes i aïllades, posen en qüestió tot el sistema capitalista i patriarcal. Malauradament, però, sabem que son victòries parcials: els nostres cossos segueixen sent camps de batalla.
La recent reforma de la llei d’avortament ha suposat un augment de drets i ha introduït millores com són la llibertat per decidir de les joves de 16 i 17 anys o l’eliminació dels tres dies de reflexió obligatoris. Així i tot, aquesta reforma és insuficient: no estableix mecanismes de garantia del seu compliment, continua generant moltes exclusions i no aborda la despenalització de l’avortament. El camí per recórrer per garantir l’accés universal al dret a l’avortament, sense estigmes ni criminalitzacions, encara és llarg.
A la vegada, l’auge de l’extrema dreta i dels seus discursos d’odi posa en dubte els drets sexuals i reproductius. El dret a l’avortament i l’accés a una educació sexual i afectiva feminista són frontalment atacats, i les defensores d’aquests, criminalitzades i assetjades. En són exemples els atacs parlamentaris cap a entitats defensores dels DSIR per part de l'extrema dreta, o l'ofensiva judicial - també d'aquesta - contra el programa Coeduca't d'educació sexual. Un cop més, hem de donar resposta a l’ofensiva fonamentalista caracteritzada pel caràcter masclista i patriarcal, d’abast internacional, d'intromissió sobre les nostres vides i els nostres cossos.
Cal que els feminismes seguim lluitant per consolidar els avenços aconseguits, assumint-ne la seva condició de fragilitat permanent i treballant per enderrocar les barreres encara existents. Cal seguir defensant els Drets Sexuals i Reproductius amb la mateixa capacitat col·lectiva que ens ha fet arribar fins aquí per a assegurar que totes les persones tenim una vivència lliure, tranquil·la i plaent de la nostra sexualitat.
És violència que se’ns negui la informació per escollir la millor manera per realitzar la interrupció de l’embaràs, que se’ns obligui a realitzar l’avortament de manera farmacològica, que s’estigmatitzi la pràctica de l’avortament en les persones joves donant una imatge basada en la irresponsabilitat i la despreocupació per la nostra salut, i que rebem actituds adultocèntriques, de menysteniment i estigmatitzadores que qüestionen les nostres decisions en els centres de salut.
Per aquest motiu, engeguem un procés de recollida d’informació i experiències amb relació al coneixement i la pràctica de l’avortament entre la població jove. Impulsem un qüestionari per saber quina és la realitat sobre l’avortament entre la població jove, i poder alçar la veu per denunciar i transformar totes les barreres que segueixen existint, i construir escenaris més justos i tranquils al voltant de l’avortament.
Volem compartir-nos i celebrar-nos. Celebrar els nostres cossos, la nostra sobirania i les nostres sexualitats. Volem compartir les nostres experiències i fer-nos fortes en comunitat.
Tenim el convenciment que hi ha tantes vivències i relats com experiències entorn l’avortament. No hi ha una sola vivència ni un sol relat. No és veritat que només existeix un relat traumàtic, dolorós, de silenci i vergonya. I alhora, som conscients que moltes de les experiències sí que són doloroses i amb un component de soledat i estigma molt alt.
Apleguem-nos, compartim-nos i cuidem-nos juntes. Gràcies per sumar-vos-hi i defensar que l’avortament és autocura!
