El darrer Protocol de Salut incorpora la possibilitat de fer avortaments farmacològics als hospitals de Catalunya en estats gestacionals de 10 a 14 setmanes. El protocol especifica les condicions en les quals això es pot dur a terme, principalment requerint ingrés hospitalari per la fase expulsiva de l'avortament, a diferència del farmacològic fins a les primeres 9 setmanes + 6 dies. D'entrada, ampliar el marge de setmanes d'ús del farmacològic és un debat que s'ha dut a terme en molts països i la tendència arreu sembla apuntar a un allargament del termini de disponibilitat d'aquest mètode. Així, qualsevol element que suposi oferir més opcions de tria a la dona, garantint la seguretat com és el cas, serà sempre una bona notícia.
Però si anem més enllà, sí que cal assenyalar algunes qüestions que no poden passar per alt des d'una òptica assistencial. D'entrada cal preguntar-nos si aquesta ha estat una petició tradicionalment reivindicada per les dones que interrompen l'embaràs. En ser una opció nova és difícil saber-ho tot i que ni per les professionals ni per les dones aquest tema no figurava dins les demandes clàssiques. En qualsevol cas ara tindrem l'ocasió de valorar aquesta mesura que estarà a disposició d'un 15% de dones que avorten anualment a Catalunya, entre 2.500 i 3.000.
Ara fa un any del nou protocol -octubre del 2022- i s'ha començat a implementar, com a mínim amb relació a circuits, en alguns hospitals de Catalunya com l'Hospital del Mar, La Maternitat, o Vall d'Hebron… Segurament hi ha molts d'altres, però no es pot conèixer en no fer-se públic el mapa d'accés a l'avortament. Ara sí que esperem poder començar a disposar dades i avaluar l'impacte real de la mesura. És important en quins hospitals es pot accedir i quantes dones han optat per aquest mètode, però també quina és la valoració de les persones que han avortat. En ser una nova actuació l'avaluació ha de ser un element clau.
També caldrà considerar i analitzar com s'han trobat els equips dels hospitals acompanyant IVE a dones que avorten per la seva voluntat sense que hi hagi necessàriament una causa mèdica i. I també recollir si s'ha disposat d'espais propis i separats o s'han fet en sales de parts convencionals amb proximitat física i acústica entre dones parint i dones avortant.
Moltes coses a conèixer en els mesos vinents. A partir d'aquí ja es veurà...
En el pitjor dels casos aquest protocol haurà servit només per ampliar simbòlicament el mapa d'accés a l'avortament a hospitals com a justificació política i tècnica però sense modificar l'accés real ni canviar res. En el millor dels casos s'haurà anat introduint la pràctica de l'avortament a petició de la dona en hospitals que fins ara no reportaven avortaments, impulsant gradualment vers la incorporació plena de l'IVE -sobretot de l'instrumental de primer trimestre- a la cartera pública hospitalària. Si és així, només per això haurà valgut la pena.
