L’avortament és una de les pràctiques sanitàries més comunes dins del sistema de salut català, amb una mitjana de 20.000 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a l’any. A més, una de cada tres dones avortarà al llarg de la seva vida. Malgrat això, les experiències en primera persona continuen sent invisibilitzades, l’estigma persisteix i els relats sobre l’avortament són difícils de trobar.

Cada procés d’avortament és únic, i tots són igual de vàlids. Compartir o no compartir aquesta experiència són dues opcions igual de legítimes que no haurien de ser jutjades. Però la realitat és que l’estigma que encara envolta aquesta pràctica fa que moltes persones decideixin no explicar la seva història, per por de no ser compreses, per por de ser assenyalades.

Com a professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, tenim un paper clau no només en la provisió d’aquest servei, sinó també en la generació d’un entorn segur, respectuós i lliure de judicis. La nostra responsabilitat va més enllà de l’atenció clínica: també podem contribuir a trencar el silenci i desestigmatitzar l’avortament, validant totes les vivències i oferint espais on les persones puguin expressar-se amb llibertat.

Parlar-ne, llegir o escoltar històries de persones que han avortat no és habitual, i sovint passen anys fins que algú decideix compartir el seu procés amb altres persones. En altres casos, aquestes vivències ni tan sols arriben a tenir espai dins del cercle més proper a la persona que les ha viscut, i molt menys dins l’imaginari col·lectiu.

Trencar el silenci ajuda a acabar amb l’estigma. Per això, des del programa Vull Avortar, i amb la col·laboració del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), el passat mes de març es va llançar el vídeo Relats d’avortament. L’avortament és autocura.

En aquest vídeo es narren alguns relats basats en experiències reals d’avortaments. Aquestes històries són només exemples de certes vivències. No pretenen ser universals, però sí que mostren alguns aspectes comuns i d’altres de totalment únics, així com les barreres que encara existeixen per accedir-hi.

Una peça audiovisual que explica històries reals, visibilitza vivencias i vol servir d’acompanyament per a futures dones i/o persones gestants que passin per un procés d’avortament. Perquè puguin tenir referents, perquè se sentin menys soles, més acompanyades, i perquè entenguin que no, no és res excepcional, ni ha de ser necessàriament traumàtic: és comú, és col·lectiu, forma part de les històries de vida de moltes persones.

Us convidem a:
• Difondre aquest recurs entre les persones usuàries i els equips professionals.
• Incorporar aquestes narratives en espais de sensibilització, formació o acompanyament.
• Promoure espais d’escolta i validació.
• Animar a compartir relats sobre avortament de manera anònima a través del següent link.