El article Access to abortion in a cross-border region in the Eastern Pyrenees: the case of Hospital de Cerdanya, between Spanish and French legislation analitza l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a la regió transfronterera de la Cerdanya-El Capcir, situada entre Espanya i França, centrant-se en l’Hospital de Cerdanya, que dona cobertura a una població dispersa en una zona muntanyosa i aïllada. Les autores examinen com les diferències legislatives i les barreres geogràfiques afecten la prestació de serveis d’avortament en aquesta regió.
L’estudi realitza una anàlisi de dades clíniques recollides a l’Hospital de Cerdanya durant l’any 2023, així com una revisió dels marcs legislatius d’Espanya i França en matèria d’avortament. S’hi descriuen els protocols implementats al centre i s’hi valoren les estadístiques dels procediments realitzats.
Quins són els resultats de la investigació?
L’any 2023, es van registrar un total de 67 peticions d’avortament a l’Hospital de Cerdanya. D’aquestes, 58 van acabar en avortaments farmacològics i 9 en instrumentals.
La primera visita és realitzada per una llevadora. La segona visita es fa al mateix hospital o a una clínica privada, segons el mètode escollit:
- En el cas del mètode farmacològic, la segona visita és realitzada per una ginecòloga que es desplaça des de Barcelona un cop per setmana fins a l’Hospital de Cerdanya. Fins a la setmana 9 més 6 dies, es lliura un kit amb els medicaments perquè les usuàries puguin realitzar el procediment a casa. A partir de la setmana 9, les IVE es fan en règim hospitalari
- En el cas del mètode instrumental, tots els casos són derivats a clíniques concertades, degut a la manca de quiròfans, l’absència de personal d’anestèsia i la presència majoritària de professionals objectors de consciència. Les usuàries van ser derivades a clíniques de Barcelona i Perpinyà.
A més, el temps mitjà entre la sol·licitud i la intervenció va ser de 6,79 dies.
Aquest estudi posa de manifest les limitacions i la disponibilitat per dur a terme interrupcions voluntàries de l’embaràs a la regió de la Cerdanya, però també serveix com a representació de les dificultats d’accés a l’avortament en regions aïllades, on la centralització dels recursos sanitaris repercuteix directament en l’equitat assistencial.
Les polítiques que garanteixin un accés equitatiu a l’avortament, independentment de la ubicació geogràfica, i que abordin les limitacions imposades per l’objecció de consciència del personal sanitari, són indispensables per garantir aquest dret de manera efectiva.