Revisió de l’article “Self-Managed Abortion in the United States”
Current Obstetrics and Gynecology Reports (2023)
La derogació de la sentència Roe vs. Wade als Estats Units el 2022 que obligava als estats a garantir el dret a l’avortament ha provocat un terratrèmol de conseqüències imprevisibles en tots els fronts. Un d’ells és l’amenaça a l’accés de moltes dones a l’avortament en el sistema formal. I això ha fet girar la mirada cap a l’autogestió de l’avortament, una pràctica amb dècades de funcionament a molts països del món amb legislacions restrictives. Però i si fos una pràctica vàlida per a països amb legislacions garantistes? Aquesta és una de les qüestions que centra l’article.
L’avortament autogestionat suposa qualsevol acció que es pren de forma decidida per posar fi a un embaràs fora del sistema sanitari formal, i podria incloure medicaments d'autoabastament (per exemple, misoprostol, mifepristona o altres medicaments).
Les conclusions de l’article van en línia del que s’està observant arreu, l’autogestió de l’avortament amb mifepristona i misoprostol o misoprostol sol és segur i eficaç.
Les demandes de les persones que obtenen els fàrmacs, on-line o per altres vies, requeriran d’acompanyaments diversos com presentar-se per rebre atenció després d'iniciar el procés, voler confirmar que l'avortament va tenir èxit, consulta per algun efecte secundari o una complicació preocupant.
A partir d’aquí quin hauria de ser el rol dels i les professionals? Doncs segons el que s’exposa a l’article, els rols professionals poden ser diversos i molt importants a l’hora de donar suport a les dones i persones gestants que decideixen autogestionar el seu avortament, tant proporcionant informació precisa i atenció post-avortament basada en evidències, com treballant activament per minimitzar els riscos legals i de l’estigma als quals s'enfronten les usuàries.
